COM EVITAR EL TRASTORN PER AFARTAMENT
El trastorn per afartament (BED) és un trastorn alimentari caracteritzat per episodis recurrents d’afartament, seguits de sentiments de vergonya o culpa. Les persones amb BED sovint solen menjar grans quantitats d’aliments en un curt període de temps, i poden sentir-se com si no poguessin controlar-se.
El BED és un trastorn greu que pot tenir un impacte negatiu sobre la salut física i mental de la persona que el pateix. Les persones amb BED tenen un risc més alt d’obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars i altres problemes de salut. També poden experimentar problemes emocionals com la depressió, l’ansietat i la baixa autoestima.
Què és el trastorn per afartament?
El trastorn per afartament es caracteritza per:
- Episodis recurrents d’afartament, definits com la ingesta d’una gran quantitat d’aliments en un curt període de temps (per exemple, en un període de dues hores), sense sensació de gana i amb una sensació de pèrdua de control sobre la ingesta d’aliments.
- Sentiments de vergonya, culpa o rebuig després d’un episodi d’afartament.
Els episodis d’afartament poden ocórrer amb una freqüència variable, des d’un cop per setmana fins a diverses vegades al dia. Les persones amb BED sovint solen intentar compensar els seus episodis d’afartament amb comportaments com la purga, l’exercici excessiu o el dejuni.
Causes
Les causes del trastorn per afartament encara no es coneixen bé, però es creu que estan relacionades amb una combinació de factors biològics, psicològics i ambientals.
Entre els factors biològics, hi ha:
- Alteracions en els nivells de serotonina, una substància química del cervell que regula l’apetit, l’humor i el comportament.
- Alteracions en els nivells de grelina, una hormona que estimula l’apetit.
Entre els factors psicològics, trobem:
- Problemes amb l’autoestima i la imatge corporal.
- Tècniques d’afrontament inadequades per a l’estrès i les emocions negatives.
Entre els factors ambientals, hi ha:
- Exposició a imatges i publicitat que promouen la dieta i la primesa.
- Pressió social per ser prim.
Diagnòstic
El diagnòstic del trastorn per afartament es basa en els criteris de diagnòstic del Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM-5).
Per diagnosticar el BED, la persona ha de presentar almenys dos episodis d’afartament a la setmana durant un període de tres mesos. També ha de sentir-se avergonyida, culpable o repugnada després d’un episodi d’afartament.
Tractament
El tractament del trastorn per afartament sol implicar una combinació de teràpia psicològica i medicació.
La teràpia psicològica més eficaç per al BED és la teràpia cognitivoconductual (TCC). La TCC ajuda a les persones a identificar i canviar els pensaments i comportaments que contribueixen al seu trastorn.
La medicació que s’utilitza per al BED inclou antidepressius, antipsicòtics i inhibidors de la recaptació de serotonina i noradrenalina (IRSN).
Consells per evitar-lo
- Menja regularment: menjar amb freqüència al llarg del dia ajuda a controlar l’apetit i evita que sentir-se famèlic.
- Escolta el cos: quan et sentis ple, deixa de menjar. No t’obliguis a acabar-te el plat.
- Menja aliments saludables: evita els aliments processats i rics en sucres i greixos saturats.
- Prepara els teus àpats i begudes: això t’ajudarà a controlar el que ingereixes.
- Menja de manera conscient: concentra’t en el sabor dels aliments i la sensació de plenitud del teu cos.
- Evita menjar quan estiguis trist, enfadat o estressat: espera fins que et sentis més calmat abans de menjar
- Aprèn a manejar l’estrès: trobar maneres saludables d’afrontar l’estrès t’ajudarà a evitar menjar per emocions.
I, sobretot, si et sents desbordat, busca ajuda professional: un terapeuta et pot ajudar a identificar les causes dels teus afartaments i a desenvolupar estratègies per afrontar-los.
Enfrontar-se a l’afartament pot ser un repte, però amb les estratègies adequades i una mentalitat positiva respecte a la alimentació, és possible mantenir una relació saludable amb els aliments. La clau és adoptar hàbits alimentaris conscients, buscar suport quan sigui necessari i recordar que la salut és un procés holístic que inclou tant el benestar físic com el mental.