ALZHEIMER: QUAN ELS LAPSUS DE MEMÒRIA SÓN MÉS QUE UN SIMPLE OBLIT

En el transcurs de la vida, és comú experimentar petits lapsus de memòria, especialment en fer-se gran. Però quan aquests lapsus comencen a interferir significativament amb la vida diària i les funcions cognitives, poden ser indicatius de patologies serioses com la malaltia d’Alzheimer.

Lapsus de memòria normals versus símptomes d’Alzheimer

Els lapsus de memòria normals solen ser esporàdics i no interfereixen significativament amb les activitats diàries. En són exemples oblidar on s’han deixat les claus, de tant en tant, o tenir dificultats ocasionalment per recordar el nom d’una persona.

En canvi, els símptomes de la malaltia d’Alzheimer tendeixen a progressar amb el temps i poden incloure:

• Pèrdua de memòria persistent: Oblidar informació recent o important, com ara dates, esdeveniments significatius o converses recents, de manera consistent.
• Dificultats per realitzar tasques quotidianes: Tenir problemes per realitzar tasques quotidianes simples, com ara seguir receptes o pagar factures.
• Confusió en temps i espai: Desorientació  respecte al temps, com ara perdre la noció del dia de la setmana, o confusió sobre l’entorn proper, com ara desorientació en l’espai familiar.
• Canvis en el llenguatge o la parla Dificultats per trobar les paraules correctes o per expressar-se.
• Canvis en la personalitat o el comportament: Canvis significatius en la personalitat o el comportament, com ara irritabilitat, depressió, paranoia o apatia.

Què cal fer si et preocupes per la teva memòria

Si es te algun dels símptomes esmentats, convé anar al metge per a una avaluació completa. El diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer és important per a poder iniciar el tractament més aviat possible i així alentir la progressió de la malaltia.

El diagnòstic d’aquesta malaltia es basa en una combinació de factors:

• Història clínica i examen físic: El metge recopilarà informació sobre els símptomes experimentats i realitzarà un examen físic per avaluar la salut general del pacient.
• Avaluació neuropsicològica: Proves cognitives per avaluar la memòria, la capacitat de resoldre problemes, l’atenció i altres funcions cognitives.
• Anàlisis de sang: S’usen per descartar altres causes possibles dels símptomes.
• Tomografia computada (TC) o ressonància magnètica (RMN):Aquestes proves poden ajudar a identificar canvis en el cervell que poden estar associats amb la malaltia d’Alzheimer.

Tractament

Pel que fa al tractament, si bé no existeix una cura definitiva per a la malaltia d’Alzheimer, hi ha opcions disponibles per ajudar a gestionar els símptomes i millorar la qualitat de vida del pacient. Això pot incloure:

• Medicaments: Com ara els inhibidors de la colinesterasa i els antagonistes dels receptors NMDA, que poden ajudar a millorar els símptomes cognitius.
• Teràpia ocupacional i física: Per ajudar a mantenir les habilitats funcionals i fomentar la independència en les activitats diàries.
• Suport psicològic: Tant per als pacients com per als seus cuidadors, ja que la malaltia d’Alzheimer pot ser emocionalment desafiadora per a tota la família.
• Estil de vida saludable: Promoure una dieta equilibrada, exercici regular i estimulació mental per mantenir la salut cerebral i retardar la progressió de la malaltia.

En conclusió, és essencial estar alerta als signes de la malaltia d’Alzheimer i buscar ajuda mèdica immediata si es sospita que els simptomes poden indicar aquesta malaltia. Amb un diagnòstic precoç i un tractament adequat, és possible gestionar els símptomes i millorar la qualitat de vida dels pacients afectats per aquesta malaltia neurodegenerativa i la dels seus familiars.

En aquets sentit, tenir una assegurança de salut, proporciona les eines per poder arribar ràpidament a un disgnòstic o bé descartar-lo.